S’apropa la castanyada, la diada de Tots Sants, com diu la tradició en els àpats no poden faltar les castanyes, moniatos, panellets i vi dolç. A la nostra pastisseria podreu trobar panellets i altres dolços per tots els gustos. Podeu passar per la nostra botiga o trucar per fer els vostres encàrrecs.
Maria la Castanyera també és part d’aquesta diada, llegiu el conte i la coneixereu.
MARIA LA CASTANYERAEra la tardor quan Maria la castanyera va anar a buscar castanyes al bosc. El terra del bosc era ple de castanyes que havien caigut dels castanyers. – Uf, Com n’estic de cansada! – Deia Maria la castanyera mentre s’ajupia a collir una altra castanya. I en va collir fins que no va tenir el farcell ben ple. – Ja tinc prou castanyes! – va dir mentre sortia del bosc i anava a la seva parada on couria i vendria les castanyes.Quan arribava a la parada, va començar a ploure, i Maria la castanyera va haver de córrer. Quina va ser la seva sorpresa quan en arribar a l’aixopluc de la parada, va veure que a les castanyes els havien sortit banyes! No havia estat recollint castanyes, eren cargols! Així va ser com va parar de ploure i Maria la castanyera va tornar al bosc a collir més castanyes. Però ja no volia les que eren a terra, que es convertien en cargols, sinó que volia les de dalt dels arbres. Però els castanyers eren tan alts! La Maria la castanyera no arribava a tan amunt! – I com m’ho faré per recollir castanyes? – Es preguntava – Ja ho sé! Aniré a buscar el meu amic gegant! I així fou com Maria la castanyera va anar a buscar el seu amic el gegant, que vivia ben a la vora. – Gegant! Gegant! – va cridar Maria la castanyera – Em vols ajudar a recollir castanyes? Els castanyers són ben alts i no arribo tant amunt. – I tant que si – va dir el gegant, sortint de casa seu. Es va apropar a un castanyer i va començar a sacsejar-ne les branques, fent caure totes les castanyes, mentre Maria la castanyera les recollia ben fàcilment. I així va ser com Maria la castanyera va tornar a la seva parada amb el farcell ple de castanyes, les va començar a coure i a cridar: – castanyes! Venc castanyes ben fresques! Acabades de collir del bosc! Mengeu-ne que són ben bones. I la gent s’apropava a la parada de Maria la castanyera a comprar castanyes que, efectivament, eren molt, molt bones.
Que passeu una molt bona diada!